SOSPIR (Campànules)
Part de fora udola el vent
en la nit freda i obscura;
part de dins panteixa el cor
en la seva desventura
Aquell mar ahir calmós,
avui, enfollit, gemega;
el cor, abans tant feliç,
en un mar de dol s'ofega
Per al mar vindrà un nou jorn,
i, amb ell, la calma esvaïda;
mes ¿què vindrà, per al cor,
que li endolci la punyida?.
EL BES CAST (Clarors)
Jo que li allargo la mà
i somriu amb timidesa;
jo que li torno a allargà
i me la pren i la besa.
El bes cast sobre la pell
tremolosa s'adormia,
i ara hi lluu com un joiell
quan surt se l'argenteria.
ERÒTICA (L'argall)
Quan vegis que el teu nu, dintre l'ull meu
no abrusi el foll desig que hi encenia,
vine, oh dona! a arborar-me l'agonia
amb la nuesa de la teva veu.
LA NÒRIA DE LA VIDA (Arquimesa)
L'home és míser catúfol d'una nòria
que, monòtona, gira dia i nit.
Sort que l'aigua coent de la memòria
se'n va per les esquerdes de l'oblid.
LA VIDA ÉS (Arquimesa)
Un camí llarg i curt i recte i tort
que dibuixa en el vent
el llapis negre de la Mort.
A LA INCONEGUDA (Arquimesa)
Viure amb tu i sense tu, quin dolç turment!
Sempre lluny i a la vora,
sempre absent i present,
tenint-te als braços i enyorant-te alhora.
Encesa en la foscor,
i clap de boira en el mirall del dia.
Perduda en el confí de la raó,
trobada en el cancell de la follia.
Hi ets o no hi ets? Però què hi fa
si et veig en el vertigen de la pensa
com una llum que arriba i que se'n va,
que fina i recomença?.
ARA QUE L'AMOR NO HI ÉS
(Flautes al vent).
Ara que l'amor no hi és
ja no et trobo tan bonica.
Ni ulls de cel ni boca xica
ni ets airosa com cap més,
ara que l'amor no hi és.
Ni ta presència em diu res
ni em diu res ta veu sonora,
ni ta absència em malencora
ni et somio com adés,
ara que l'amor no hi és.
-Quan eres el meu promès
em sentia presonera.
Ara, lliure, al meu darrera
sempre en compto dos o tres,
ara que l'amor no hi és
-De si et ronden dos o tres
no sento cap gelosia.
Tal volta la sentitria
si fos un el qui et rondés.
-I dius que l'amor no hi és?
El mes de febrer de 2000 la Sala Coma Estadella va presentar l'exposició "Plaça Ricard Vinyes, 10 Des 1999, 10:43 a.m." de Jordi V. Pou . El seu treball es va valorar, en aquell moment, sobretot per dos aspectes que si més no, es validen per les referències a pràctiques fotogràfiques recents. La relació entre imatge fotogràfica i el concepte de simulacre desenvolupat per Baudrillar, concepte que és també el fonament d'alguns treballs de fotògrafs importants; el segon aspecte, té a veure amb l'aplicació de tècniques digitals a la fotografia. L'exposició posava en contradicció imatges de la plaça Ricard Vinyes, on s'hi havien alterat, subtilment, alguns dels elements que figuraven a les imatges. La intencionalitat de l'autor s'adreçava a qüestionar la remissió tòpica de la imatge fotogràfica a un reflex de la realitat. En un treball posterior, titolat "I-40", les obres estan realitzades amb tècniques tradicionals i, amb la fórmula del reportatge, l'autor introdueix al.lusions al viatge en els rastres de la generació "beat". L'eclecticisme tècnic, és una manera de adequar el mitjà a les idees que volen exposar-se. La fotografia pot entendre's com una tècnica i també com una eina conceptual, resoldre els dos aspectes en les obres és una de les fites de la fotografia i en general dels productors d'imatges.
A més de la seva formació al Fotocentre de Toni Prim i a l'Escola de Fotografia Grisart de Barcelona, Pou ha participat en diversos tallers com els de Koldo Chamorro, Cristina García Rodero, Laura González o Bernard Plossu. Aquest darrer és destacat especialment per la influència que ha suposat l'àmplia percepció de la fotografia de Plossu en el seu treball. Així mateix, també destaquen altres tallers d'imatge no específicament sobre fotografia, com els de Joan Duran i Carles Guerra.